Barcelona accessible

L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) forma part del projecte europeu iDEM, una iniciativa que busca garantir la participació efectiva de totes les persones en els processos polítics i deliberatius, amb especial atenció a aquelles amb discapacitat intel·lectual. El projecte, que es va iniciar el gener del 2024 i finalitzarà el desembre del 2026, reuneix onze socis europeus, entre ells la Sindicatura de Greuges de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Els seus objectius principals són identificar les barreres que limiten la participació, desenvolupar una eina tecnològica que simplifiqui la informació i proposar protocols perquè les administracions garanteixin processos més accessibles i inclusius.

En aquest context, han entrevistat Marta Villanueva Cendán, regidora de Salut, Persones amb Discapacitat i Estratègia contra la Soledat de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de l’IMPD. Podeu consultar l’entrevista a continuació:

Què fa l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD)?

L’IMPD treballa amb totes les àrees de l’Ajuntament perquè Barcelona sigui una ciutat accessible i inclusiva. El nostre objectiu és que les persones amb discapacitat puguin viure de la manera més autònoma possible, i per això tenim el compromís de transformar els espais i els serveis municipals, sempre amb la col·laboració de les persones amb discapacitat en primera persona i de les entitats de l’àmbit, aplicant els principis de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de Nacions Unides.

Per aconseguir aquestes fites, amb quin equip compta l’IMPD?

L’acció de l’IMPD s’adreça a les persones amb una discapacitat reconeguda, gairebé el 10% de la població de Barcelona, però és rellevant dir que les millores que impulsem són enriquidores per a tothom: una ciutat accessible és més amable per a totes les persones, per exemple, les persones que porten una maleta o un cotxet per a infants troben molt més còmoda una ciutat on el sistema de transport té autobusos de pis baix o estacions de metro amb ascensor, on tots estem més còmodes quan la informació pública és més clara i entenedora… Uns serveis públics més inclusius són la base per a una comunitat més justa i resilient.

Per fomentar aquesta transformació, l’IMPD compta amb un equip humà de més de 100 persones, que formen equips de treball especialitzats en la promoció de l’accessibilitat i la inclusió i també alguns equips d’alta especialització en serveis adreçats a persones amb discapacitat. Com a organització pionera en la millora de l’accessibilitat, l’IMPD té un interès especial en la recerca i innovació com a palanca de canvi i millora contínua dels serveis i espais públics.

Concretament en l’àmbit de la participació, com treballa l’IMPD?

La participació de les persones amb discapacitat és clau i es promou a tots els nivells: als espais de participació genèrics per a tota la ciutadania, als espais de decisió de l’IMPD –com el Consell Rector de l’institut–, en òrgans específics de temes que interessen les entitats del sector i en espais de cocreació com l’Acord Ciutadà per una Barcelona Accessible. És obvi que els espais de participació han de ser inclusius, s’han d’organitzar amb mesures d’accessibilitat i han de considerar les adaptacions necessàries que permetin l’aportació de totes les persones. Justament el projecte iDEM se centra a aportar solucions per poder facilitar l’accés i la participació efectives en aquests espais de les persones amb discapacitat intel·lectual i altres trastorns del neurodesenvolupament, que són sectors que queden invisibilitzats en algunes ocasions.

L’IDEM ha treballat en una guia per millorar l’accessibilitat dels processos democràtics. Durant la seva elaboració, des de l’IMPD heu identificat que les persones amb discapacitat encara troben barreres quan volen participar en processos deliberatius. Quina valoració en feu?

La comunicació accessible és un repte que tenim totes les administracions públiques. Les persones amb discapacitat encara troben moltes barreres a l’hora de poder accedir a alguns espais, com ara el de la deliberació. La comunicació en un procés participatiu pot ser complexa. Cal que posem a disposició adaptacions diverses per arribar a la diversitat de la ciutadania. Per exemple, amb materials en llenguatge planer, lectura fàcil, formats adequats per a la lectura amb lectors de pantalla, és a dir, accessibilitat i suports per garantir que totes les persones s’hi senten convidades i poden aportar els seus punts de vista, expressar les seves necessitats i opinions. La informació, comunicació i interacció sovint presenten reptes importants de comprensió que cal abordar per garantir una participació inclusiva i plural.

Quines accions desenvolupeu des de l’IMPD per eliminar aquestes barreres i millorar l’accessibilitat als processos participatius?

L’actuació ha anat canviant en el temps. Avui dia, ens preocupa fer una millora rellevant en accessibilitat comunicativa i cognitiva, d’acord amb la nova normativa catalana. Les mesures d’accessibilitat física estan força generalitzades, però sempre treballem per garantir-les! És el moment de fer un pas endavant en l’accés als continguts i per això cal fer assessorament i formació sobre temes com tipografia i mida de lletra, contrast de colors, estructura dels documents, audiodescripció, subtitulació, intèrpret en llengua de signes, textos alternatius, recursos tàctils, llenguatge planer, lectura fàcil, etcètera.

En aquest sentit, s’ha creat recentment l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat Universal dins l’IMPD, per tal que la manera d’entendre l’accessibilitat traspassi a tots els nivells de l’Administració i els esdeveniments de ciutat.

Com creieu que el projecte IDEM pot millorar el dret a la participació de les persones amb discapacitat?

Volem identificar quins són els punts crítics, les eines i les recomanacions principals que ens poden permetre organitzar processos participatius inclusius de manera genèrica, que pot ser clau per democratitzar l’accés i la contribució de totes les persones a la comunitat. En el marc del projecte, el pilot o cas d’ús ens permetrà posar a prova les eines i adaptacions, per tal d’integrar els diversos punts de vista i necessitats de la ciutadania superant les dificultats comunicatives i cognitives.